Peter Pan

Sona el despertador és dilluns mati i toca anar a currar a Barna.

Baixo en cotxe fins a l’estacio de tren i espero a l’andana que arribi el pròxim tren. Arriba el tren, pujo i busco un seient buit. Obro la motxilla i trec la meva lectura d’avui, somric al veure, “Reglamento del señor oscuro de las mansiones de la locura”. La dona del costat em mira de reull i tot seguit el meu estimat manual. Ella té a les seves mans el darrer llibre de supervendes. Puc llegir-li el pensament; mira l'immadur aquest amb el tebeo, amb l’edat que té ja li tocaria de llegir alguna cosa més culta com el que jo tinc a les meves mans.

Aquesta setmana fem l’estrena de “Mansiones de la Locura” i em toca preparar el joc. Obro el manual amb una vareja de sensacions, amb l’emoció d’un nen d'anys en obrir un dels seus regals d’aniversari, feia molt de temps que esperava preparar el joc, i el neguit de preparar el joc a la perfecció.

Vaig llegint ansiosament a mida que arriben a Barcelona, intentant assimilar tota la informació del joc. Pàgina darrere pagina, 60 pàgines de manual com a mínim, vaig aconseguint tenir una millor perspectiva del joc. Imagino el dia de l’estrena, serà una llarga setmana fins que sigui divendres i pugui presentar el joc en societat.

Divendres 3 de la tarda, plegó de currar, quines ganes tenia ja. Toca revisar el manual i preparar la primera missió dels investigadors.

1 hora després ja tinc separades totes les peces i cartes especials per la missió. Ufffffff encara queda preparar els tríptics per facilitar la vida als investigadors en els seus torns. Vaig al poble a fer fotocòpies en color i plastificar-les (són una mica marranots, només fan que menjar kikos i chuches). Ara si esta tot llest, només queden esperar unes 4 horetes i el possible fi del món començara.

Divendres 10: 55 de la nit, semàfor de llavaneres. Repasso mentalment la presentació del lloc... Nooooooooooooooooooooooo!!!!!! Me deixat les instruccions i els tríptics al despatx de casa, ara sí que esta liada, per una vega que aconseguim reunir a 5 per poder jugar.

Divendres 11:00 de la nit, entro per la porta de “Casa Julito”, com li agrada dir a Julian, i no estan tots, falta en Berran. Genial ajornarem l’estrena i podré esquivar el marron d'haver-me deixat les normes a casa... Però no, els cabroncetes volen jugar de totes formes, estan segurs de donar una pallissa al "senyor oscuro". Els explico el que succeïx i no donen crèdit, cares d’incredulitat i decepció. En unes de les grans casualitats de la història de l’univers les meves dues neurones volen treballar a l’hora i juntes penso que podem descarregar les normes d’internet. Sera difícil trobar els 3 manuals, tot i així per provar que no quedi. 15 min més tard ja estem montant el taulell segons les indicacions i començant l’explicació del joc. L’única que em fa cas és la Núria, els altres dos cab***** rient i fent veure que es dormien... cagon to... colla de .... la mare que els va parir, segur que es va penedir només veure’ls...

30 min després comencen tímidament. Té bona pinta el joc, mecànica fàcil, inclús per l’àngel, i poquetes coses a fer. En realitat només han de buscar 3 pistes que estan amagades en una casa que esta envaïda de dimonis d'una altra dimensió, que estan controlats per "el senyor oscuro", que era jo.

La partida va estar genial. Els investigadors buscant les pistes mentre mataven zombis i desxifraven enigmes/ però també anaven perden cordura... Aquesta era la meva missió, intentar que es tornessin bojos i que perdessin el control dels seus personatges que llavors els tindria jo, però el més important era mantenir el control de la partida i que fos emocionant per a ells.

En resum la partida va anar així:

Àngel dormint .

Núria que només volia que trobar enigmes/trencaclosques per resoldre.

Juli ensinistrant el seu gos pel combat final, que ell esperava amb vehemència.

I jo gaudint com un nen enviant zombis, aplicant ferides extres durant el combat i malalties mentals.

I el final va arribar. Àngel i Núria el dos a cordura 0 i cada vegada que veien un zombi s’atacaven entre ells, jajajaja. Julito amb el seu buldog de l’infern matant zombis "a diestro i siniestro". I llavors va aparèixer la criatura, un Shoggoth, un monstre gegantí i llefiscós i l'únic que volia fer era matarrrrrrrr. Doncs no, l’únic que volia fer era fugir potes ajudeu-me per la porta de l'entrada de la mansió. Quina decepció, un gran error en la mecànica del joc així que vam decidir que la missió no podia acabar així (ens haurien de contractar els editorials per a la correció dels jocs), el Shoggoth només pensaria en MATARRRRR a tot esser viu del planeta. Ja veía a les meves mans la destrucció de tota forma vivent al planeta però el Juli i el seu maleït gos se la van fulminar en un tres i no res, i de rebot un zombi que encara quedava viu…

Ha sigut la primera partida i ja m’han passat la mà per la cara, ja em puc preparar en les pròximes que ja saben que han de fer… Es van merèixer la victòria tot i que l’Àngel es mereixia una patada als collons com a mínim per estar més de mitja dormint!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ja passarem comptes la pròxima vegada

Quines ganes de tornar a pujar al tren seure al primer seient buit que trobi (millor si tinc fèmines al voltant) i preparar la següent missió...

Quines ganes de no perdre l'il·lusió al estrenar un nou joc.

Quines ganes d'esperar que sigui divendres per la nit de nou

Quines ganes de continuar compartint nits amb vosaltres.

Vull ser Peter per sempre més.